Projecte Fluvià

He iniciat el projecte d'anar resseguint el curs del riu Fluvià. La visió de la vida al voltant del riu durant el seu curs des del naixement a la Vall d’en Bas fins a la mar als aiguamolls de l’Empordà, la diversitat de paisatge al llarg del recorregut: muntanya a la capçalera, el pas pels pobles i ciutats (Olot, Besalú, Bàscara, ...), l'agricultura, els aiguamolls a la desembocadura.

La diversitat cromàtica al paisatge durant l’any: Els verds de la primavera, els grocs de l’estiu, els vermells de la tardor, els marrons de l’hivern, la diversitat en la vida al seu entorn, les masies a la capçalera, els parcs urbans a les ciutats, les indústries, les centrals hidràuliques, els equipaments turístics.

Vestigis del passat: Encara hi podrem trobar antics molins, passeres, ponts, .... cal buscar-ho.

El treball durarà el seu temps, són 97 quilometres i no els vull fer en solitari. Hi estic anant-hi amb amics, amb els companys d'AconTrallum (en Raul, l'Eva, l'Iria i en Ferran), i d'altres fotògrafs que de ben segur donaran la seva visió del paisatge i de les persones. En definitiva de la vida al voltant d'aquest riu.

A mida que vagi evolucionant podreu seguir el treball en aquest blog i si hi voleu participar, ja ho sabeu, la porta és oberta, tant sols cal entrar-hi

dissabte, 15 de juny de 2013

El Rec de la Coromina

El Fluvià no neix, es forma quan s'uneixen diferents torrents que baixen de les cingleres que veiem darrera d'Hostalets d'en Bas.

Una d'aquests torrents baixa de La Coromina amb un salt molt espectacular (quan hi ha aigua). Avui he provat de remuntar el rec. Primer per un senderol que comença darrera del Mas El Bertrans, el camí és ben visible, però estret i ple d'ortigues. Ben aviat queda parat i no hi ha hagut més remei que remuntar pel mig del rec. Emulant al meu amic Ramon, un gran especialista en gorgues, he captat un parell de raconades. No són gorgues però el lloc era meravellós. 





Finalment he pogut retrobar un camí més ben marcat i on fins hi tot hi havia alguna fita. Era el camí de la Portellera, aparentment amb bona direcció per situar-me sota del Salt de la Coromina -l'objectiu del dia- però s'anava desviant.


Es feia tard i no disposava de suplements alimentaris, així que hi tornarem un altre dia.

A baix, tot refrescant-me a Hostalets, molt amablement m'expliquen diverses opcions per acostar-m'hi un altre dia i hem parlen del gorg de l'olla, que s'hi arriba des de La Cidera. Més amunt hi ha el Salt del Grau i el de Pujoliriu, però això serà per una altra sortida.