Projecte Fluvià

He iniciat el projecte d'anar resseguint el curs del riu Fluvià. La visió de la vida al voltant del riu durant el seu curs des del naixement a la Vall d’en Bas fins a la mar als aiguamolls de l’Empordà, la diversitat de paisatge al llarg del recorregut: muntanya a la capçalera, el pas pels pobles i ciutats (Olot, Besalú, Bàscara, ...), l'agricultura, els aiguamolls a la desembocadura.

La diversitat cromàtica al paisatge durant l’any: Els verds de la primavera, els grocs de l’estiu, els vermells de la tardor, els marrons de l’hivern, la diversitat en la vida al seu entorn, les masies a la capçalera, els parcs urbans a les ciutats, les indústries, les centrals hidràuliques, els equipaments turístics.

Vestigis del passat: Encara hi podrem trobar antics molins, passeres, ponts, .... cal buscar-ho.

El treball durarà el seu temps, són 97 quilometres i no els vull fer en solitari. Hi estic anant-hi amb amics, amb els companys d'AconTrallum (en Raul, l'Eva, l'Iria i en Ferran), i d'altres fotògrafs que de ben segur donaran la seva visió del paisatge i de les persones. En definitiva de la vida al voltant d'aquest riu.

A mida que vagi evolucionant podreu seguir el treball en aquest blog i si hi voleu participar, ja ho sabeu, la porta és oberta, tant sols cal entrar-hi

dilluns, 30 de gener de 2012

Viure a pagès

Una senyora de vuitanta i molts m'explicava diumenge que en els masos de l'entorn ja no hi vivia ningú, que tant sols els caps de setmana, que hi anaven nois i noies barrejats. M'explicava que el seu home, que en te noranta i quatre no vol marxar, que tenen una casa nova al poble però que no hi vol anar. Viuen en un mas, amb una casa i un paller. "no sé que deu tenir aquest paller que tothom s'hi para i li fan fotos, ha sortit a la tele i els de la Seat hi han fet un anunci".

El paller
El seu home i el seu cunyat (també de noranta i tants, que també viu al mas), acabaven de marxar, ella estava sola i jo li vaig servir d'entreteniment. Ja se sap un foraster, carregat amb un trespeus, flash, càmera i la resta d'estris que acostumo a transportar ... i disposat a escoltar-la.

Dies enrere va caure i es va fer un truc al front, estava sola i "tanta gent que ara passa pel camí ral". Va estar estirada a terra molta estona, però al final la varen recollir i amb el comandament avisaren a l'ambulància que la va dur a l'hospital.

Viure a pagès:
Més enllà de la visió bucòlica hi ha la duresa del dia a dia. Els conills, les gallines, el conreu, ...

Els conills
No en se gaire més d'ells, es feia tard i calia anar a buscar el pollastre a l'ast pel dinar de diumenge.