Una senyora de vuitanta i molts m'explicava diumenge que en els masos de l'entorn ja no hi vivia ningú, que tant sols els caps de setmana, que hi anaven nois i noies barrejats. M'explicava que el seu home, que en te noranta i quatre no vol marxar, que tenen una casa nova al poble però que no hi vol anar. Viuen en un mas, amb una casa i un paller. "no sé que deu tenir aquest paller que tothom s'hi para i li fan fotos, ha sortit a la tele i els de la Seat hi han fet un anunci".
 |
| El paller |
Dies enrere va caure i es va fer un truc al front, estava sola i "tanta gent que ara passa pel camí ral". Va estar estirada a terra molta estona, però al final la varen recollir i amb el comandament avisaren a l'ambulància que la va dur a l'hospital.
Viure a pagès:
Més enllà de la visió bucòlica hi ha la duresa del dia a dia. Els conills, les gallines, el conreu, ...
 |
| Els conills |
No en se gaire més d'ells, es feia tard i calia anar a buscar el pollastre a l'ast pel dinar de diumenge.
